Notícies

V Centenari de la Reforma Protestant

L’Institut d’Estudis Catalans acullí l’acte de cloenda de la commemoració dels cinc-cents anys de la Reforma protestant

El marc del canvi econòmic, social, religiós i cultural que vivim actualment mostra un cert paral·lelisme amb el marc renaixentista en què s’inicià la Reforma protestant

El 27 de febrer tingué lloc a l’Institut d’Estudis Catalans la darrera sessió de la commemoració dels cinc-cents anys de la Reforma protestant, organitzada per la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’Institut d’Estudis Catalans, l’Arquebisbat de Barcelona i l’Església evangèlica alemanya.

L’acte s’estructurà en dues ponències de mitja hora cadascuna, seguides d’un col·loqui entre els assistents: «La dimensió cultural de la Reforma», a càrrec de Pere Lluís Font, membre de l’IEC i professor de filosofia de la Universitat Autònoma de Barcelona, i «La legitimació luterana del poder», a càrrec de Salvador Giner, membre de l’IEC i professor de sociologia de la Universitat de Barcelona.

Anteriorment es van dur a terme diverses ponències de temàtiques significatives, com «El cristianisme segons Martí Luther», a càrrec d’Elfride Teresa Bergreich, bisbessa de l’Església evangèlica alemanya; «L’espiritualitat luterana», a càrrec d’Hèctor Vall, rector de l’Institut Ponticifi Oriental de Roma; «El significat del matrimoni de Martí Luther», a càrrec de Susanne Stork pastora de l’Església evangèlica alemanya; «Martí Luther catòlic i les seves 95 tesis», a càrrec de Jaume González-Agàpito, delegat d’Ecumenisme i Relacions Interreligioses de l’Arquebisbat de Barcelona; «Quin sentit té avui la Reforma de Martí Luther», a càrrec de Margot Kässmann, bisbessa de l’Església luterana, i «La valoració catòlica, en el segle xxi, de la Reforma de Martí Luther», a càrrec de Juan Fernando Usma Gómez, cap de l’Oficina del Consell Pontifici per a la Promoció de la Unitat dels Cristians.

La Reforma protestant

Tal com destaquen els organitzadors dels actes de commemoració, avui catòlics, protestants, agnòstics i ateus poden celebrar plegats els cinc segles de l’inici de la Reforma protestant i la transcendència que va tenir en la conformació de la societat i la cultura occidental. Un camí complex i difícil en el decurs de la història ha comportat moltes convergències entre catòlics i protestants amb la voluntat de cercar l’autenticitat del missatge cristià.

La Reforma aportà novetats en el camp del pensament i uns canvis profunds de models socials, polítics i econòmics que són a la base de la nostra societat actual. També obrí el procés de secularització que conduí a la dessacralització del món, la qual facilità l’expansió del saber especulatiu de la ciència i contribuí a la formació de l’estat modern.

Jaume Mensa pronuncia el discurs de recepció com a membre de l’IEC

El dimarts 20 de febrer de 2018 a les 19h va tenir lloc la sessió de recepció del membre numerari de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’Il·lm. Sr. Jaume Mensa i Valls. Se celebrà a la Sala Prat de la Riba de l’Institut d’Estudis Catalans.
El discurs de recepció versà sobre L’Institut d’Estudis Catalans i els estudis arnaldians (1907-2016).

Jaume Mensa, professor de filosofia medieval a la Universitat Autònoma de Barcelona, va fer balanç de la recerca arnaldiana promoguda per l’Institut d’Estudis Catalans en el seu discurs de recepció com a membre de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’IEC, pronunciat el 20 de febrer. Per a Mensa, «l’IEC ha estat el veritable pal de paller de la recerca arnaldiana i ho ha de continuar essent».

«Arnau de Vilanova és una figura emblemàtica de la història de Catalunya i d’Europa: el metge més destacat de l’Occident llatí, arquiatre de papes i reis, conseller polític i ambaixador, teòleg reformista. És lògic que de bon començament l’Institut d’Estudis Catalans s’hi interessés». A partir d’aquesta afirmació inicial, Jaume Mensa va repassar l’evolució de la recerca arnaldiana de l’Institut, que va dividir en tres etapes.

En primer lloc, va parlar de les recerques arnaldianes dels primers anys, des de la fundació de l’Institut d’Estudis Catalans, l’any 1907, fins a la Guerra Civil espanyola de 1936-1939. En aquesta etapa, Antoni Rubió i Lluch i Ramon d’Alòs-Moner i de Dou van iniciar el projecte que consistia en l’edició d’un diplomatari, la publicació de les obres d’Arnau de Vilanova i l’elaboració d’una biografia.

En segon lloc, Jaume Mensa es va referir al projecte Arnaldi de Villanova Scripta Spiritualia, que va qualificar de «veritable eix dels estudis arnaldians del període que va dels anys posteriors a la Guerra Civil espanyola fins a l’any 2000». Els protagonistes més destacats d’aquest període són Joaquim Carreras i Artau i Miquel Batllori.

L’últim apartat el va dedicar a les recerques publicades a Arxiu de Textos Catalans Antics des de l’any 1982, les aportacions de les tres trobades internacionals d’estudis sobre Arnau de Vilanova i la creació del Centre Internacional d’Estudis sobre Arnau de Vilanova.

El discurs de Jaume Mensa va ser respost per l’Il·l. Sr. Jaume de Puig i Oliver, membre emèrit de la Secció de Filosofia i Ciències Socials i vicepresident de l’IEC.

 

Podeu veure el vídeo clicant aquí.