Premis i distincions

Maria Dolors Garcia Ramon, distingida amb el Premi Vautrin-Lud 2016 i l’IGU Lauréat d’Honneur

La geògrafa Maria Dolors Garcia Ramon, membre de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’IEC i integrant del seu Consell de Govern, i catedràtica emèrita d’Anàlisi Geogràfica Regional de la Universitat Autònoma de Barcelona, ha estat distingida amb dos importants guardons internacionals: el Vautrin-Lud, conegut com el «Nobel de Geografia», i l’IGU Lauréat d’Honneur, que atorga la Unió Geogràfica Internacional (IGU).

El Premi Vautrin-Lud, que des del 1991 reconeix els investigadors més destacats mundialment en el camp de la geografia, li serà lliurat durant la celebració del Festival Internacional de Geografia, que tindrà lloc a la localitat francesa de Saint-Dié-des Vosges, del 30 de setembre al 2 d’octubre d’enguany.

Pel que fa a l’IGU Lauréat d’Honneur, que reconeix Garcia Ramon per la seva «destacada contribució a la geografia de gènere, així com a la lingüística avançada i la diversitat cultural en la construcció i divulgació del coneixement», li serà lliurat en el 33è Congrés Internacional de Geografia, que tindrà lloc a Pequín entre els dies 21 i 25 d’agost.

Maria Dolors Garcia Ramon ha estat secretària de la comissió Gender and Geography de la Unió Geogràfica Internacional i presidenta de la Societat Catalana de Geografia. Ha publicat treballs sobre agricultura, desenvolupament rural i història contextual de la disciplina geogràfica. És investigadora de l’Institut Interuniversitari de Dones i Gènere. Ha rebut la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic de la Generalitat de Catalunya (2003) i el Jan Monk Award, guardó atorgat per l’Associació de Geògrafs Americans (2008).

Dinar d’homenatge a Josep Perarnau

Josep Perarnau i Espelt, membre emèrit de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’IEC i professor emèrit de la Facultat de Teologia de Catalunya, va rebre un homenatge el 16 de novembre, a Barcelona, en un dinar de reconeixement organitzat per l’Ateneu Universitari Sant Pacià.

Durant l’acte, el president de l’IEC, Joandomènec Ros, va felicitar Josep Perarnau i li va agrair tota la feina feta per la cultura catalana, en especial per les seves aportacions sobre Ramon Llull i Arnau de Vilanova. L’arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, i el bisbe auxiliar (i administrador apostòlic del bisbat de Mallorca) Sebastià Taltavull també van adreçar unes paraules de felicitació i reconeixement a Josep Perarnau.

En l’homenatge, que va ser conduït pel rector de l’Ateneu Universitari Sant Pacià, Armand Puig, també hi van ser presents, entre d’altres, el vicepresident de l’IEC Jaume de Puig; la presidenta de la Secció de Filosofia i Ciències Socials (SFCS), Maria Corominas; el degà de la Facultat de Teologia, Joan Planellas; el postulador de la causa de Llull, Gabriel Ramis; el relator general de la Congregació per a les Causes dels Sants, Vincenzo Criscuolo; representants del Centro Italiano di Lullismo (Universitat Antonianum) i un nodrit grup de professors de diverses universitats, col·laboradors ―entre els quals hi havia Jaume Mensa, membre de la SFCS de l’IEC―, amics i familiars de mossèn Perarnau.

Josep Perarnau, membre emèrit de la SFCS de l’IEC, és fundador i director de l’Arxiu de Textos Catalans Antics, publicació anual de l’IEC i la Facultat de Teologia de Catalunya que, fins ara, disposa de trenta volums d’estudis sobre textos catalans anteriors al segle XIX, i dels Arnaldi de Villanova Opera Theologica Omnia, projecte d’edició de les obres completes d’Arnau de Vilanova, coeditat per l’IEC i la Facultat de Teologia de Catalunya, sota els auspicis de la Unió Acadèmica Internacional.

La seva recerca s’ha centrat preferentment en l’estudi dels autors catalans medievals (Ramon Llull, Arnau de Vilanova, Francesc Eiximenis, Vicent Ferrer, Felip de Malla…). Entre les seves nombroses aportacions, en l’homenatge es va destacar la importància d’un estudi lul·lià del professor Perarnau publicat l’any 1997: el llibre De Ramon Llull a Nicolau Eimeric (lliçó inaugural del curs 1997-1998 de la Facultat de Teologia), en el qual demostrava que l’inquisidor Nicolau Eimeric havia manipulat els textos de Llull i que les seves acusacions no tenien cap fonament. Amb aquesta obra es va obrir el camí —fins llavors barrat per les acusacions de l’inquisidor Eimeric— de la canonització de Llull, que actualment es troba en curs juntament amb el procés de declaració de doctor de l’Església.