Sessions de recepció

Josep Olesti pronuncia el discurs de recepció com a membre de l’IEC

 

Josep Olesti i Vila, doctor en filosofia per la Universitat Autònoma de Barcelona i professor titular de filosofia a la Universitat de Girona, pronuncià el dilluns 6 de març de 2017 el discurs Elogi de la història de la filosofia, amb què ingressà a l’Institut com a membre de la Secció de Filosofia i Ciències Socials. La resposta fou a càrrec de Pere Lluís Font, membre emèrit de la Secció.

El doctor Olesti va explicar que «a diferència del que passa en disciplines de cientificitat consolidada», com la física o la química, «en què la historicitat és extrínseca al saber que desenvolupen, la filosofia és inseparable de la seva història». Pere Lluís Font, en la seva resposta va titllar el text de Josep Olesti «d’una bellesa serena, d’una persuasió vigorosa, d’una finestra exquisida i d’una erudició elegant».

Joan Nogué pronuncia el discurs de recepció com a membre de l’IEC

 

El dijous 2 de febrer de 2017, el catedràtic de Geografia Humana de la Universitat de Girona i director de l’Observatori del Paisatge de Catalunya, Joan Nogué i Font, pronuncià el discurs El paisatge, entre el subjecte i l’objecte. La resposta anà a càrrec de la doctora Maria Dolors Garcia Ramon, membre emèrita de la Secció de Filosofia i Ciències Socials.

Explicava Joan Nogué com un paisatge és la realitat física, i la representació que ens en fem culturalment és el resultat d’una transformació col·lectiva i cultural de la natura. Per això, uns paisatges ens atreuen més que d’altres en funció del nostre passat personal, del nostre bagatge i del context cultural, i de la pròpia formació i sensibilitat. Malgrat la relació «personal i subjectiva» amb el paisatge, aquesta «esdevé intersubjectiva perquè compartim col·lectivament determinats valors del paisatge».

En la seva intervenció, Nogué va definir l’espai geogràfic com «un espai existencial», format «per llocs la materialitat tangible dels quals està tenyida, impregnada, d’elements immaterials i intangibles que converteixen cada lloc en quelcom únic i intransferible». També va exposar com, malgrat el context actual de globalització, «estem assistint a una clara revalorització del paper dels llocs», així com a «un interès renovat per una manera d’entendre el territori que sigui capaç de connectar allò que és particular amb allò que és general i global».

Al discurs de Nogué va donar resposta Maria Dolors Garcia Ramon, membre emèrita de la Secció, que va repassar la trajectòria acadèmica del ponent, la tesi doctoral del qual mostrava, tant per la forma com pel contingut, «una sensibilitat particular que normalment s’associa a la dedicació a disciplines amb una forta preocupació estètica» i que va ser «tota una fita en l’evolució metodològica de la geografia catalana (i també espanyola)», i «una primera contribució en geografia humanística».

 

Vídeo del discurs