Sessions de recepció

Jaume Guillamet pronuncia el discurs de presentació com a membre de l’IEC

 

La política, els mercats i la llengua en la història del periodisme català són els tres eixos sobre els quals va girar el discurs de presentació de Jaume Guillamet, periodista, doctor en història i catedràtic de periodisme de la Universitat Pompeu Fabra, com a membre de la Secció de Filosofia i Ciències Socials. Guillamet va pronunciar el discurs, titulat «Política, mercat i llengua: una interpretació històrica del periodisme català», l’1 de desembre de 2016 a la Sala Prat de la Riba de l’IEC. Li va donar resposta Josep Maria Casasús, membre emèrit de la Secció.

Entre altres qüestions, Guillamet va parlar dels règims polítics i els mercats —factors determinants de l’origen i l’evolució històrica del periodisme en tots els països— i del factor lingüístic, un tret particular i característic de Catalunya, cas singular d’una potent tradició periodística en la llengua pròpia i diferent de la majoritària a Espanya, així com dels territoris del domini lingüístic català.

En un apunt final en la cloenda del discurs, Guillamet va afirmar que «passa poques vegades que l’historiador vegi com se li tanca el cicle històric de l’objecte d’estudi», una cosa que «li acaba de passar a l’historiador del periodisme, amb Internet». Segons Guillamet, «estem dient adéu al concepte mateix de periodicitat, forjat fa quatre-cents anys gràcies a la generalització dels serveis de correus i dels mercats setmanals». D’altra banda, pel que fa a la llengua pròpia en els mitjans de comunicació, la traducció automàtica i la plena llibertat de la Xarxa «han posat la llengua pròpia en situació de mercat amb plena igualtat política, jurídica i tecnològica amb altres llengües».

José María Murià: «La identitat catalana és una realitat complexa que abasta moltes maneres de ser»

 

L’historiador mexicà José María Murià, membre corresponent de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’Institut d’Estudis Catalans des del gener passat, va defensar un concepte obert i plural de la identitat catalana i la manera d’expressar-la en el discurs de presentació, titulat «Podrem ser el que som?».

En l’acte, que es va celebrar el dilluns 17 d’octubre de 2016 a la Sala Prat de la Riba, el president de l’IEC, Joandomènec Ros, i la presidenta de la Secció de Filosofia i Ciències Socials, Maria Corominas, van donar la benvinguda a Murià, a qui Ros va definir com «un fill de l’exili amb un doble paper: donar a conèixer a Llatinoamèrica què volem ser els catalans i, a Catalunya, explicar qui són els catalans d’allà».

L’historiador va dedicar les seves primeres paraules a Ramon Aramon i Serra, secretari general de l’IEC des del 1942 i fins al 1989, a qui va conèixer en la seva primera visita a Catalunya, encara sota el franquisme: «El professor Aramon em va obrir una primera porta a l’alta cultura catalana que restava al país i s’hi desenvolupava, justament aquella que, amb respecte i fins i tot amb veneració, els catalans refugiats polítics a Mèxic en deien “la d’allà”».

Per a Murià, la identitat catalana és «una realitat complexa que abasta moltes maneres de ser, i no pas tan sols la mateixa per a tothom». Per il·lustrar aquesta afirmació, l’historiador va comparar les identitats amb «una mena de cèl·lules vives que, conjuntament, conformen una identitat superior semblant a un organisme viu que evoluciona».

«Per cap motiu, no estic disposat a dimitir de la meva pertinença a la cultura mexicana», va continuar Murià, «però, això sí, amb el ferm desig ben explícit d’esdevenir un dels més catalanistes dels mexicans». Per acabar el discurs, Murià va afirmar que «el castell humà que volem construir necessita totes les mans i totes les voluntats, sense preguntar on s’ha nascut i on es viu, si de debò volem que arribi fins al cim dels nostres somnis».

Després d’uns llargs aplaudiments que van emocionar el conferenciant, hi va intervenir Josep González-Agàpito, també membre de la Secció de Filosofia i Ciències Socials, per respondre al discurs, que va qualificar com una «interessant elaboració de l’experiència immigratòria que cal posar en relleu en el moment actual, en què vivim una profunda crisi de la gestió dels refugiats i de la immigració en general».

Podeu llegir el discurs sencer en aquest enllaç.