L’historiador mexicà José María Murià, membre corresponent de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’Institut d’Estudis Catalans des del gener passat, va defensar un concepte obert i plural de la identitat catalana i la manera d’expressar-la en el discurs de presentació, titulat «Podrem ser el que som?».

En l’acte, que es va celebrar el dilluns 17 d’octubre de 2016 a la Sala Prat de la Riba, el president de l’IEC, Joandomènec Ros, i la presidenta de la Secció de Filosofia i Ciències Socials, Maria Corominas, van donar la benvinguda a Murià, a qui Ros va definir com «un fill de l’exili amb un doble paper: donar a conèixer a Llatinoamèrica què volem ser els catalans i, a Catalunya, explicar qui són els catalans d’allà».

L’historiador va dedicar les seves primeres paraules a Ramon Aramon i Serra, secretari general de l’IEC des del 1942 i fins al 1989, a qui va conèixer en la seva primera visita a Catalunya, encara sota el franquisme: «El professor Aramon em va obrir una primera porta a l’alta cultura catalana que restava al país i s’hi desenvolupava, justament aquella que, amb respecte i fins i tot amb veneració, els catalans refugiats polítics a Mèxic en deien “la d’allà”».

Per a Murià, la identitat catalana és «una realitat complexa que abasta moltes maneres de ser, i no pas tan sols la mateixa per a tothom». Per il·lustrar aquesta afirmació, l’historiador va comparar les identitats amb «una mena de cèl·lules vives que, conjuntament, conformen una identitat superior semblant a un organisme viu que evoluciona».

«Per cap motiu, no estic disposat a dimitir de la meva pertinença a la cultura mexicana», va continuar Murià, «però, això sí, amb el ferm desig ben explícit d’esdevenir un dels més catalanistes dels mexicans». Per acabar el discurs, Murià va afirmar que «el castell humà que volem construir necessita totes les mans i totes les voluntats, sense preguntar on s’ha nascut i on es viu, si de debò volem que arribi fins al cim dels nostres somnis».

Després d’uns llargs aplaudiments que van emocionar el conferenciant, hi va intervenir Josep González-Agàpito, també membre de la Secció de Filosofia i Ciències Socials, per respondre al discurs, que va qualificar com una «interessant elaboració de l’experiència immigratòria que cal posar en relleu en el moment actual, en què vivim una profunda crisi de la gestió dels refugiats i de la immigració en general».

Podeu llegir el discurs sencer en aquest enllaç.