Antoni Nughes (l’Alguer, 1943-2018), membre corresponent de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’IEC, va morir la nit del 4 de maig a l’Alguer. La cerimònia de comiat va tenir lloc a la catedral de Santa Maria (l’Alguer), el dilluns 7 de maig. Nughes, doctor en teologia per la Universitat Gregoriana i Lateranense de Roma, va ser un dels principals abanderats de l’afirmació de la catalanitat de l’Alguer i del seu territori, i aquest fet va ser reconegut l’any 2011 amb el Premi Canigó, que atorga la Universitat Catalana d’Estiu.
A l’inici dels anys vuitanta va emprendre una decidida tasca d’activisme cultural amb iniciatives com l’Escola Pasqual Scanu, que ofereix cursos per a adults i joves de manera gratuïta sobre història de l’Alguer i de literatura i llengua. Com a sacerdot, va lluitar per mantenir l’alguerès a la litúrgia, un signe visible per a dotar de prestigi popular la llengua i la cultura catalanes. Sobre aquesta qüestió va publicar el llibre El sínode del bisbe Baccallar. L’Alguer. Església i societat al segle XVI (IEC, 1991) i l’article «Llengua i església a l’Alguer», inclòs dins el volum Jornades de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans a l’Alguer (2001). Fou autor de l’ordinari de la missa en alguerès, conjuntament amb l’abadia de Montserrat, monestir amb què ha mantingut freqüents col·laboracions culturals i religioses. Era responsable dels béns culturals eclesiàstics i director de l’Arxiu Diocesà de l’Alguer, des d’on va contribuir a preservar i mantenir el llegat cultural alguerès, amb especial referència al que mostra la continuïtat de la catalanitat del territori. L’any 2016 li va ser conferida la distinció Fidelitat a l’Alguer.
Secció de Filosofia i Ciències Socials
Antoni Nughes (l’Alguer, 1943-2018), membre corresponent de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’IEC, va morir la nit del 4 de maig a l’Alguer. La cerimònia de comiat va tenir lloc a la catedral de Santa Maria (l’Alguer), el dilluns 7 de maig. Nughes, doctor en teologia per la Universitat Gregoriana i Lateranense de Roma, va ser un dels principals abanderats de l’afirmació de la catalanitat de l’Alguer i del seu territori, i aquest fet va ser reconegut l’any 2011 amb el Premi Canigó, que atorga la Universitat Catalana d’Estiu.
A l’inici dels anys vuitanta va emprendre una decidida tasca d’activisme cultural amb iniciatives com l’Escola Pasqual Scanu, que ofereix cursos per a adults i joves de manera gratuïta sobre història de l’Alguer i de literatura i llengua. Com a sacerdot, va lluitar per mantenir l’alguerès a la litúrgia, un signe visible per a dotar de prestigi popular la llengua i la cultura catalanes. Sobre aquesta qüestió va publicar el llibre El sínode del bisbe Baccallar. L’Alguer. Església i societat al segle XVI (IEC, 1991) i l’article «Llengua i església a l’Alguer», inclòs dins el volum Jornades de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans a l’Alguer (2001). Fou autor de l’ordinari de la missa en alguerès, conjuntament amb l’abadia de Montserrat, monestir amb què ha mantingut freqüents col·laboracions culturals i religioses. Era responsable dels béns culturals eclesiàstics i director de l’Arxiu Diocesà de l’Alguer, des d’on va contribuir a preservar i mantenir el llegat cultural alguerès, amb especial referència al que mostra la continuïtat de la catalanitat del territori. L’any 2016 li va ser conferida la distinció Fidelitat a l’Alguer.