Viles planificades valencianes medievals i modernes

Viles planificades valencianes medievals i modernes

Autor: Rosselló i Verger, Vicenç M.

Data d’edició: 2017
Descripció física: 331 p. : il·l., map. ; 24 cm
Entitats: Institut d’Estudis Catalans. Publicacions generals
ISBN: 978-84-9965-397-6 (IEC) , 978-84-9134-140-6 (PUV)
Editorial: IEC [coedició amb] : Universitat de València
Enllaç: Publicacions de la Universitat de Valencia

 

El País Valencià és massa llarg i divers per poder reduir a un comú denominador l’evolució urbana de les seues viles i ciutats. N’hi ha d’origen romà, andalusí, cristià catalanesc o aragonès, senyorial o reialenc, renaixentista o il·lustrat… Aquest treball és el resultat de quatre o cinc anys de recerca sobre més de quaranta nuclis valencians que mostren una planificació geomètrica i tenen origen medieval o pertanyen als segles XVI o XVII. La part general presenta unes conclusions, sempre provisionals, sobre les condicions físiques (relleu, hidrografia, litoral), les circumstàncies històriques (xarxa caminera, assentament, estratègia) i planteja les dicotomies islàmic/cristià, senyoria/reialenc per després incidir en la geometria urbana i les qüestions de mètode. Més endavant desfilen els quaranta-un nuclis, ordenats de nord a sud com a litorals o interiors, cadascun amb la seua bibliografia. S’hi observa un cert desequilibri, favorable a la part septentrional del País Valencià, que es justifica per les viles planificades modèliques.

V Centenari de la Reforma Protestant

L’Institut d’Estudis Catalans acullí l’acte de cloenda de la commemoració dels cinc-cents anys de la Reforma protestant

El marc del canvi econòmic, social, religiós i cultural que vivim actualment mostra un cert paral·lelisme amb el marc renaixentista en què s’inicià la Reforma protestant

El 27 de febrer tingué lloc a l’Institut d’Estudis Catalans la darrera sessió de la commemoració dels cinc-cents anys de la Reforma protestant, organitzada per la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’Institut d’Estudis Catalans, l’Arquebisbat de Barcelona i l’Església evangèlica alemanya.

L’acte s’estructurà en dues ponències de mitja hora cadascuna, seguides d’un col·loqui entre els assistents: «La dimensió cultural de la Reforma», a càrrec de Pere Lluís Font, membre de l’IEC i professor de filosofia de la Universitat Autònoma de Barcelona, i «La legitimació luterana del poder», a càrrec de Salvador Giner, membre de l’IEC i professor de sociologia de la Universitat de Barcelona.

Anteriorment es van dur a terme diverses ponències de temàtiques significatives, com «El cristianisme segons Martí Luther», a càrrec d’Elfride Teresa Bergreich, bisbessa de l’Església evangèlica alemanya; «L’espiritualitat luterana», a càrrec d’Hèctor Vall, rector de l’Institut Ponticifi Oriental de Roma; «El significat del matrimoni de Martí Luther», a càrrec de Susanne Stork pastora de l’Església evangèlica alemanya; «Martí Luther catòlic i les seves 95 tesis», a càrrec de Jaume González-Agàpito, delegat d’Ecumenisme i Relacions Interreligioses de l’Arquebisbat de Barcelona; «Quin sentit té avui la Reforma de Martí Luther», a càrrec de Margot Kässmann, bisbessa de l’Església luterana, i «La valoració catòlica, en el segle xxi, de la Reforma de Martí Luther», a càrrec de Juan Fernando Usma Gómez, cap de l’Oficina del Consell Pontifici per a la Promoció de la Unitat dels Cristians.

La Reforma protestant

Tal com destaquen els organitzadors dels actes de commemoració, avui catòlics, protestants, agnòstics i ateus poden celebrar plegats els cinc segles de l’inici de la Reforma protestant i la transcendència que va tenir en la conformació de la societat i la cultura occidental. Un camí complex i difícil en el decurs de la història ha comportat moltes convergències entre catòlics i protestants amb la voluntat de cercar l’autenticitat del missatge cristià.

La Reforma aportà novetats en el camp del pensament i uns canvis profunds de models socials, polítics i econòmics que són a la base de la nostra societat actual. També obrí el procés de secularització que conduí a la dessacralització del món, la qual facilità l’expansió del saber especulatiu de la ciència i contribuí a la formació de l’estat modern.