El passat dimarts 19 de desembre va tenir lloc, a la Sala Pere i Joan Coromines de l’IEC, l’acte d’homenatge a Jordi R. Sales i Coderch, professor emèrit de la Universitat de Barcelona i president de la Societat Catalana de Filosofia (SCF) entre els anys 1990 i 2001.
L’acte va comptar amb una taula que va reunir Conrad Vilanou Torrano, actual president de la SCF; el professor Joan González Guardiola; Dídac Ramírez Sarrió, rector de la Universitat de Barcelona entre el 2008 i el 2016 —i que va ser el primer doctorand que va llegir la tesi sota la tutela de Jordi Sales—; Ignasi Roviró i Alemany, i el mateix homenatjat, i amb un públic d’una cinquantena de persones, entre elles el president Jordi Pujol.
Conrad Vilanou va obrir l’acte repassant la trajectòria i les primeres publicacions en català de Jordi Sales i li va dir que, «encara que jo sé que ets un filòsof, espero que no t’enfadaràs si et dic que ets un gran pedagog», i que, de fet, els seus primers escrits van ser pedagògics i educatius, tot i que és un professor que «ha parlat molt més que ha escrit». Jordi Sales va respondre, irònic, que, a l’antiga Grècia la pedagogia s’impartia fins als dotze anys. «I el pedagog era l’esclau que portava els infants a l’escola», va reconèixer Vilanou.
Després de les intervencions dels convidats a la taula, el professor Sales va oferir el discurs titulat La resistència, persistència, consistència. Sales va començar amb una afirmació molt seriosa: «jo soc estupendu, com s’ha dit, però a mi em van venir a buscar per servir una resistència d’un país que es volia alliberar». «I començo així perquè ara no anem a buscar a ningú», va dir, i va recordar que sentia que el necessitaven i que estava mobilitzat. Per això va demanar que «en la mesura del possible fem un compromís: posar deures a la gent més jove».
També va remarcar que de la resistència li va quedar un aprenentatge al llarg de tota la vida: «No a la minorització. Ser català no és una segona cosa. Catalunya és una nació captiva». La vida també li va ensenyar, va dir, «que has de parlar de fets. No cal que hi posem cap sentiment». I va concloure el seu parlament dient que «una història de la consciència europea a base de grecs idealitzats, cristians i moderns, que se salta el període romà, no va enlloc perquè no descriu els fets».
L’acte va ser organitzat per la Societat Catalana de Filosofia, filial de l’IEC.