La taula rodona, moderada pel president de la SCF, Conrad Vilanou, va comptar amb Bernat Torres Morales (UIC-SCF), Marta Palacín Mejías (UB-SCF), Emília Olivé Vidal (SCF), i Joan González Guardiola (UIB-SCF).

Bernat Torres va subratllar que la filosofia «pot orientar-nos en una societat, en què diversos sabers es disputen l’atenció dels ciutadans, molt absorbida per les xarxes socials». Sobre els grans temes que, segons ell, es poden abordar per a vincular l’antiguitat amb el present, va argumentar: «El gran tema de la filosofia clàssica és quina és la millor manera de viure la vida. Actualment som una societat hedonista, el plaer és la guia fàcil cap a la felicitat, el plaer ens domina i no ho veiem. Un altre tema cabdal és el materialisme: l’estructura de la realitat és només material o hi ha alguna cosa més?»

Marta Palacín considera que el futur de la filosofia «exigeix pensar plegats i estar molt reconciliats amb la ignorància pròpia». Per a la professora, «cal mirar els mateixos fenòmens amb uns altres ulls i fomentar la convivència entre sabers, que és molt fèrtil».

Emília Olivé creu que la tasca dels filòsofs actuals és intentar enfilar la tradició per a vincular passat i futur. En aquest sentit va citar Ramon Turró, un dels impulsors de la Societat Catalana de Filosofia, que va reivindicar una filosofia centrada en el que és real i nacional: «El compliment de l’eix nacional pot consistir a fer una genealogia dels nostres pensadors, però també a fer filosofia en català». Sobre la vinculació amb la realitat, va afirmar: «S’han de repensar els conceptes que ens ha deixat la tradició filosòfica, com subjecte, identitat, veritat, o llibertat, i s’ha de fer mirant allò que ens envolta, com van fer Marx o Hanna Arendt». Per a ella, «el repte de la SCF durant els pròxims cent anys és incorporar les paraules de les filòsofes».

Finalment, Joan González Guardiola va mostrar-se convençut que la filosofia gaudeix de «molt bona salut a l’IEC, on l’activitat i la renovació de la SCF estan ben vives». En referència al món acadèmic més general, però, va advertir: «Encara som esclaus de l’atomització acadèmica que va tenir lloc el segle passat. Encara parlem de filosofies en plural que no dialoguen». El filòsof també va citar Hussel per reivindicar la vigència de la seva diagnosi: «Hi ha tensió entre com la vida és viscuda en primera persona i els intents d’aniquilació d’aquesta perspectiva única». Cal veure, va afegir, «si encara som a temps de salvar la primera persona».