Notícies

Presentació de l’Informe sobre la cohesió social a la Catalunya del segle XXI

L’increment de la diversitat i la desigualtat social, principals desafiaments per a la cohesió social a Catalunya” és la principal conclusió de l’Informe sobre la cohesió social a la Catalunya del segle XXI, promogut per la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i coordinat i dirigit per Salvador Cardús, membre d’aquesta Secció.

L’Informe sobre la cohesió social a la Catalunya del segle XXI ha estat coordinat i dirigit per Salvador Cardús, membre de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), i hi han intervingut deu investigadors i una vintena d’experts.

L’interès públic per la cohesió social ha anat guanyant importància a mesura que s’ha anat observant l’avenç recent i global dels processos de segmentació comunicativa, de polarització ideològica o de desigualtat econòmica, entre d’altres. Particularment, a Catalunya s’hi ha afegit la preocupació per l’ús polític que s’ha fet d’una suposada fragmentació de la societat catalana arran de la creixent demanda sobiranista.

És per totes aquestes raons que la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’IEC va considerar oportú promoure l’elaboració d’un informe per tal que s’estudiés quina havia estat l’evolució d’aquesta cohesió en els primers vint anys del segle XXI a Catalunya. Aquest informe presenta una síntesi dels vuit treballs duts a terme pels autors, la versió completa dels quals es pot consultar aquí.

L’estudi es va presentar dijous 8 d’octubre i hi va intervenir el president de l’IEC, Joandomènec Ros, i dels seus autors. El director del projecte, Salvador Cardús va explicar en què ha consistit la recerca i Guillem López Casasnovas, Andreu Domingo i Marc Guinjoan hi han afegit unes reflexions sobre l’impacte de la COVID-19 en la cohesió.

Podeu veure la presentació íntegra aquí

La SFCS lamenta la mort del membre emèrit de la Secció, Joan Vilà-Valentí

El catedràtic emèrit de geografia i membre emèrit de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’Institut d’Estudis Catalans, Joan Vilà-Valentí, va morir el passat 23 d’agost als noranta-cinc anys.

Vilà-Valentí era doctor en geografia per les universitats de Bordeus i de Madrid, i catedràtic emèrit de geografia a la Universitat de Múrcia i, des del 1965, a la Universitat de Barcelona, on el 1966 organitzà, juntament amb altres col·laboradors, el Departament de Geografia. El 1967 fundà i dirigí la Revista de Geografia, publicació periòdica del Departament, i també va iniciar i dirigir el nou pla d’estudis de la llicenciatura en geografia. S’ha interessat per la recerca en geografia regional, geografia agrària i teoria i història de la geografia.

Era membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts i membre de la Comissió Assessora Científica de la Fundació Catalana per a la Recerca des del 1993. Va ser vicepresident de la Unió Geogràfica Internacional del 1980 al 1988, president de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’IEC entre el 2000 i el 2007 i va rebre la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic (1986) i la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1994).