Notícies

Premi IEC de la Secció de Filosofia i Ciències Socials SALVADOR GINER de Tesis Doctorals

La Diada de Sant Jordi de 2022 es van atorgar els guardons en el XCI Cartell de premis i de borses d’estudi de la Convocatòria dels Premis Sant Jordi 2022.

El Premi IEC de la Secció de Filosofia i Ciències Socials SALVADOR GINER de Tesis Doctorals va ser adjudicat a Yaiza Pérez Alonso pel treball “Presència i ús del valencià en l’àmbit comercial.”

Es va atorgar una menció honorífica a M. Teresa Ferré Panisello pel treball Agustí Centelles i Ossó (1909-1985), de la jove promesa del fotoperiodisme als anys trenta fins al mite unívoc del fotògraf de la Guerra Civil construït durant la Transició.

Bernat Sureda analitza les veus dels mestres en la història de l’educació en el seu discurs de recepció

El dijous 17 de febrer va tenir lloc, a la sala d’actes de l’edifici Jovellanos del campus de la Universitat de les Illes Balears, i també de manera virtual, el discurs de recepció com a membre numerari de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de Bernat Sureda i Garcia, sota el títol Les veus dels mestres en la història de l’educació.

El rector de la UIB, Jaume Carot, va donar la benvinguda als assistents i es va mostrar honorat que un dels membres de la Universitat de les Illes Balears, el Dr. Sureda i Garcia, catedràtic de teoria i història de l’educació.

Jaume Guillamet, president de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’IEC va destacar que l’IEC, com a autoritat lingüística, té una relació estreta amb la UIB com a autoritat lingüística reconeguda per l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears, i va subratllar la bona entesa entre l’IEC, la UIB i l’AVL en l’actualització de la normativa de la llengua.

Després va ser el torn de Bernat Sureda, que va llegir el seu discurs, anomenat Les veus dels mestres en la història de l’educació. “És un goig fer aquest acte en aquesta universitat —va afirmar—, que estimo i és casa meva des de fa més de 45 anys.”

Sureda va començar la seva intervenció amb una pregunta: on eren els mestres en la història tradicional de l’educació? «Els arxius s’omplen de documents que identifiquen els mestres, però no sempre la història ha parlat d’ells amb noms i llinatges. La història de les ciències socials ha viscut des de fa dècades un ric debat sobre la significació dels individus, en contraposició a les estructures i als mecanismes que poden regir els esdeveniments fora de tota intenció subjectiva.

“No es pot negar que el subjecte, amb els seus sentiments, les seves emocions i la seva racionalitat no poden ser considerats variables dependents en uns processos històrics regits per lleis i dinàmiques alienes al subjecte.”

Sureda, en el seu discurs, va analitzar on eren els mestres; els mestres, subjectes de la moderna història; la professionalització i l’empoderament dels mestres; els mestres i la cultura de l’escola, i els mestres i les mestres en la memòria històrica.

A la intervenció de Sureda va respondre-hi Josep González-Agàpito, membre emèrit de la Secció.

 

Podeu veure el vídeo de la lectura al canal de YouTube de l’IEC.: