Sessions de recepció

Bernat Sureda analitza les veus dels mestres en la història de l’educació en el seu discurs de recepció

El dijous 17 de febrer va tenir lloc, a la sala d’actes de l’edifici Jovellanos del campus de la Universitat de les Illes Balears, i també de manera virtual, el discurs de recepció com a membre numerari de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de Bernat Sureda i Garcia, sota el títol Les veus dels mestres en la història de l’educació.

El rector de la UIB, Jaume Carot, va donar la benvinguda als assistents i es va mostrar honorat que un dels membres de la Universitat de les Illes Balears, el Dr. Sureda i Garcia, catedràtic de teoria i història de l’educació.

Jaume Guillamet, president de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’IEC va destacar que l’IEC, com a autoritat lingüística, té una relació estreta amb la UIB com a autoritat lingüística reconeguda per l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears, i va subratllar la bona entesa entre l’IEC, la UIB i l’AVL en l’actualització de la normativa de la llengua.

Després va ser el torn de Bernat Sureda, que va llegir el seu discurs, anomenat Les veus dels mestres en la història de l’educació. “És un goig fer aquest acte en aquesta universitat —va afirmar—, que estimo i és casa meva des de fa més de 45 anys.”

Sureda va començar la seva intervenció amb una pregunta: on eren els mestres en la història tradicional de l’educació? «Els arxius s’omplen de documents que identifiquen els mestres, però no sempre la història ha parlat d’ells amb noms i llinatges. La història de les ciències socials ha viscut des de fa dècades un ric debat sobre la significació dels individus, en contraposició a les estructures i als mecanismes que poden regir els esdeveniments fora de tota intenció subjectiva.

“No es pot negar que el subjecte, amb els seus sentiments, les seves emocions i la seva racionalitat no poden ser considerats variables dependents en uns processos històrics regits per lleis i dinàmiques alienes al subjecte.”

Sureda, en el seu discurs, va analitzar on eren els mestres; els mestres, subjectes de la moderna història; la professionalització i l’empoderament dels mestres; els mestres i la cultura de l’escola, i els mestres i les mestres en la memòria històrica.

A la intervenció de Sureda va respondre-hi Josep González-Agàpito, membre emèrit de la Secció.

 

Podeu veure el vídeo de la lectura al canal de YouTube de l’IEC.:

 

Salvi Turró pronuncia el seu discurs com a membre numerari de l’IEC

El 2 de març de 2020 va tenir lloc a la Sala Prat de la Riba de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) el discurs de recepció de Salvi Turró i Tomàs com a membre numerari de la Secció de Filosofia i Ciències Socials (SFCS) de l’IEC. El discurs es titulava La crítica de l’economia política en Fichte i Hegel. Salvi Turro Turró va dedicar el seu discurs a qui fou el seu mestre i introductor en els estudis hegelians a casa nostra, Ramon Valls Plana.

El doctor Turró, en el seu parlament, va aprofundir en la doctrina del reconeixement i la crítica de l’economia política. «La recerca internacional sobre l’idealisme alemany ha viscut, en els darrers quaranta anys, una fructífera represa en diàleg amb les discussions contemporànies de temes ètics, jurídics i polítics. Autors com Ludwig Siep, format en la filosofia clàssica alemanya; Robert B. Pippin, des de la tradició analítica, i Robert B. Brandom, des del pragmatisme, en són exponents cabdals.» Més endavant, Turró no va voler entrar a discutir «la vàlua de les anàlisis i les aportacions d’aquests autors, ni menys encara llur enraonada rèplica a la postmodernitat, sinó que tractaré un punt al meu parer cabdal. En reconstruir la doctrina de la intersubjectivitat exclusivament des del marc pragmaticolingüístic de l’argumentació, s’omet un aspecte central dels plantejaments de Fichte i Hegel: llur insistència a elaborar una filosofia pràctica real enfront de qualsevol mena de formalisme i logicisme.»

Salvi Turró també va defensar el fet que la seva intervenció pretenia justificar amb un cert detall «que la teoria del reconeixement de Fichte i Hegel, en tant que fonament real del dret, lluny de limitar-se a fixar les condicions formals d’una normativitat comuna a la manera de la reconstrucció analítica de l’idealisme, implica una crítica de l’economia política i un projecte polític de transformació social. Amb aquesta finalitat mostraré des dels textos respectius: quina és llur anàlisi del lliure mercat o societat civil, quines són les exigències econòmiques derivades del concepte de dret i quines propostes se’n deriven en política socioeconòmica.»

Va donar resposta al discurs de Salvi Turró i Tomàs, Josep Olesti i Vila, membre numerari de la nostra Secció.