Sessions de recepció

Salvi Turró pronuncia el seu discurs com a membre numerari de l’IEC

El 2 de març de 2020 va tenir lloc a la Sala Prat de la Riba de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) el discurs de recepció de Salvi Turró i Tomàs com a membre numerari de la Secció de Filosofia i Ciències Socials (SFCS) de l’IEC. El discurs es titulava La crítica de l’economia política en Fichte i Hegel. Salvi Turro Turró va dedicar el seu discurs a qui fou el seu mestre i introductor en els estudis hegelians a casa nostra, Ramon Valls Plana.

El doctor Turró, en el seu parlament, va aprofundir en la doctrina del reconeixement i la crítica de l’economia política. «La recerca internacional sobre l’idealisme alemany ha viscut, en els darrers quaranta anys, una fructífera represa en diàleg amb les discussions contemporànies de temes ètics, jurídics i polítics. Autors com Ludwig Siep, format en la filosofia clàssica alemanya; Robert B. Pippin, des de la tradició analítica, i Robert B. Brandom, des del pragmatisme, en són exponents cabdals.» Més endavant, Turró no va voler entrar a discutir «la vàlua de les anàlisis i les aportacions d’aquests autors, ni menys encara llur enraonada rèplica a la postmodernitat, sinó que tractaré un punt al meu parer cabdal. En reconstruir la doctrina de la intersubjectivitat exclusivament des del marc pragmaticolingüístic de l’argumentació, s’omet un aspecte central dels plantejaments de Fichte i Hegel: llur insistència a elaborar una filosofia pràctica real enfront de qualsevol mena de formalisme i logicisme.»

Salvi Turró també va defensar el fet que la seva intervenció pretenia justificar amb un cert detall «que la teoria del reconeixement de Fichte i Hegel, en tant que fonament real del dret, lluny de limitar-se a fixar les condicions formals d’una normativitat comuna a la manera de la reconstrucció analítica de l’idealisme, implica una crítica de l’economia política i un projecte polític de transformació social. Amb aquesta finalitat mostraré des dels textos respectius: quina és llur anàlisi del lliure mercat o societat civil, quines són les exigències econòmiques derivades del concepte de dret i quines propostes se’n deriven en política socioeconòmica.»

Va donar resposta al discurs de Salvi Turró i Tomàs, Josep Olesti i Vila, membre numerari de la nostra Secció.

 

Joan Egea Fernàndez pronuncia el seu discurs de recepció com a membre numerari de l’IEC

El 27 de febrer de 2020 va tenir lloc a la Sala Prat de la Riba de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) el discurs de presentació de Joan Egea i Fernàndez com a membre numerari de la Secció de Filosofia i Ciències Socials (SFCS) de l’IEC. El discurs portava per títol Commoriència i mort consecutiva: distinció sense diferència?.

Joan Egea va començar el discurs reivindicant el paper que va tenir la recerca universitària en la recuperació i l’actualització del dret civil de Catalunya. També va assenyalar l’alt nivell que aquest dret ha assolit i que ens ha portat a gaudir d’un codi gairebé complet.

El senyor Egea va seguir fent una mirada enrere i explicant que, dins el dret civil, inicialment es va decantar per l’estudi i la recerca del dret català. «Ho vaig fer atret per la forma modèlica de treballar dels professors Lluís Puig i Ferriol, Ferran Badosa i Coll i Encarna Roca i Trias, i influït també per l’atracció que havia sentit, des de la llicenciatura, per la naturalitat i la claredat de les classes magistrals que impartia el professor Francisco Fernández de Villavicencio, que s’unien a la cordialitat de tracte amb què aquest darrer ens acabà encomanant la seva visió pragmàtica del dret civil. En l’imaginari d’aquell grup de joves professors sempre hi va haver l’ideal d’un ordenament civil català complet i sistematitzat. Vull dir, encara que pugui sonar pretensiós, que el nostre objectiu era proveir el dret civil català d’uns fonaments sòlids amb els quals es pogués bastir un ordenament capdavanter que, pel seu caràcter exemplar i modèlic, assolís un nivell de solvència tan elevat que pogués arribar a ser imitat per altres ordenaments civils del nostre entorn, com finalment així ha estat.»

Joan Egea va continuar el seu discurs afirmant que per tal d’aconseguir-ho «ens vam haver d’endinsar en el mètode històric, perquè enteníem que era la manera més sòlida d’indagar en les arrels dels nostres clàssics. Això vol dir que, amb una formació històrica poc especialitzada, maldàvem per descobrir directament en la tradició jurídica catalana allò que no trobàvem en els manuals ni en les revistes d’història del dret, que aleshores se circumscrivien, gairebé de forma exclusiva, a la història de les institucions de dret públic.»

Va donar resposta al discurs el senyor Josep M. Casasús i Guri, membre emèrit de la SFCS.