Sessions de recepció

Xavier Besalú pronuncia el seu discurs de recepció com a membre numerari de l’IEC

El 17 de desembre de 2019 va tenir lloc a la Sala Prat de la Riba de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) el discurs de presentació de Xavier Besalú Costa com a membre numerari de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’IEC. El discurs portava per títol La renovació pedagògica a la Catalunya del segle XXI.

Xavier Besalú, va començar el seu discurs donant les gràcies, d’una banda, a l’Associació de Mestres Rosa Sensat, per ser una «atalaia extraordinària per a estudiar l’escola catalana» i, de l’altra, a la Càtedra de Renovació Pedagògica de la Universitat de Girona i de l’Ajuntament de la Vall d’en Bas, per «l’oportunitat de col·laborar en diferents projectes de recerca i publicacions diverses sobre la renovació pedagògica a Catalunya».

En el seu discurs, Besalú va fer un recorregut sobre la renovació pedagògica a Catalunya en el segle XXI que va constar de dues parts: una en què es va fer una breu aproximació descriptiva a la renovació pedagògica des del 1900 fins avui dia, i una altra en què va analitzar més profundament la renovació pedagògica dels darrers deu anys.

Després del discurs, li va donar resposta Josep González-Agàpito i Granell, membre emèrit de la Secció de Filosofia i Ciències Socials.

Albert Carreras pronuncia el seu discurs de recepció com a membre numerari de l’IEC

El 10 de desembre de 2019 va tenir lloc a la Sala Prat de la Riba de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) el discurs de presentació d’Albert Carreras de Odriozola com a membre numerari de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’IEC. El discurs portava per títol L’economia catalana: una visió plurisecular.

En el seu discurs, Carreras va fer un recorregut per la història econòmica de Catalunya entre finals del segle XIX i principis del XX. Primer va fer un petit repàs de la seva recerca orientada a la quantificació en història econòmica i va explicar que «durant molts anys el gruix de les meves millors aportacions i les acadèmicament més influents han estat reconstruccions quantitatives —“estimacions” en diem— de magnituds econòmiques significatives com la producció industrial o el PIB per capita».

Pel que fa a la Catalunya moderna, Carreras va afirmar que «hem estat molt a les fosques sobre l’evolució quantitativa de l’economia catalana comparada amb les del seu entorn. Hem sabut més sobre les grans dades demogràfiques —tot i que amb moltes dificultats— que sobre les dades estrictament econòmiques, com ara el producte interior brut, total o per capita, o l’ingrés o renda total i per persona.»

Després del discurs, li va donar resposta Andreu Mas-Colell, membre emèrit de la mateixa Secció.