Sessions de recepció

Joan Nogué pronuncia el discurs de recepció com a membre de l’IEC

 

El dijous 2 de febrer de 2017, el catedràtic de Geografia Humana de la Universitat de Girona i director de l’Observatori del Paisatge de Catalunya, Joan Nogué i Font, pronuncià el discurs El paisatge, entre el subjecte i l’objecte. La resposta anà a càrrec de la doctora Maria Dolors Garcia Ramon, membre emèrita de la Secció de Filosofia i Ciències Socials.

Explicava Joan Nogué com un paisatge és la realitat física, i la representació que ens en fem culturalment és el resultat d’una transformació col·lectiva i cultural de la natura. Per això, uns paisatges ens atreuen més que d’altres en funció del nostre passat personal, del nostre bagatge i del context cultural, i de la pròpia formació i sensibilitat. Malgrat la relació «personal i subjectiva» amb el paisatge, aquesta «esdevé intersubjectiva perquè compartim col·lectivament determinats valors del paisatge».

En la seva intervenció, Nogué va definir l’espai geogràfic com «un espai existencial», format «per llocs la materialitat tangible dels quals està tenyida, impregnada, d’elements immaterials i intangibles que converteixen cada lloc en quelcom únic i intransferible». També va exposar com, malgrat el context actual de globalització, «estem assistint a una clara revalorització del paper dels llocs», així com a «un interès renovat per una manera d’entendre el territori que sigui capaç de connectar allò que és particular amb allò que és general i global».

Al discurs de Nogué va donar resposta Maria Dolors Garcia Ramon, membre emèrita de la Secció, que va repassar la trajectòria acadèmica del ponent, la tesi doctoral del qual mostrava, tant per la forma com pel contingut, «una sensibilitat particular que normalment s’associa a la dedicació a disciplines amb una forta preocupació estètica» i que va ser «tota una fita en l’evolució metodològica de la geografia catalana (i també espanyola)», i «una primera contribució en geografia humanística».

 

Vídeo del discurs

Jaume Guillamet pronuncia el discurs de presentació com a membre de l’IEC

 

La política, els mercats i la llengua en la història del periodisme català són els tres eixos sobre els quals va girar el discurs de presentació de Jaume Guillamet, periodista, doctor en història i catedràtic de periodisme de la Universitat Pompeu Fabra, com a membre de la Secció de Filosofia i Ciències Socials. Guillamet va pronunciar el discurs, titulat «Política, mercat i llengua: una interpretació històrica del periodisme català», l’1 de desembre de 2016 a la Sala Prat de la Riba de l’IEC. Li va donar resposta Josep Maria Casasús, membre emèrit de la Secció.

Entre altres qüestions, Guillamet va parlar dels règims polítics i els mercats —factors determinants de l’origen i l’evolució històrica del periodisme en tots els països— i del factor lingüístic, un tret particular i característic de Catalunya, cas singular d’una potent tradició periodística en la llengua pròpia i diferent de la majoritària a Espanya, així com dels territoris del domini lingüístic català.

En un apunt final en la cloenda del discurs, Guillamet va afirmar que «passa poques vegades que l’historiador vegi com se li tanca el cicle històric de l’objecte d’estudi», una cosa que «li acaba de passar a l’historiador del periodisme, amb Internet». Segons Guillamet, «estem dient adéu al concepte mateix de periodicitat, forjat fa quatre-cents anys gràcies a la generalització dels serveis de correus i dels mercats setmanals». D’altra banda, pel que fa a la llengua pròpia en els mitjans de comunicació, la traducció automàtica i la plena llibertat de la Xarxa «han posat la llengua pròpia en situació de mercat amb plena igualtat política, jurídica i tecnològica amb altres llengües».