Sessions de recepció

Joana Maria Seguí pronuncia el seu discurs de recepció com a membre numerària de l’IEC

El 26 de novembre de 2019 va tenir lloc a la Sala Prat de la Riba de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) el discurs de presentació de Joana Maria Seguí Pons com a membre numerària de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’IEC. El discurs es titulava La geografia dels transports i de les mobilitats al segle XXI: estat de la qüestió i algunes reflexions.

Joana Maria Seguí va començar el discurs explicant que parlaria sobre el tema en el qual sempre ha treballat: els transports i la mobilitat. La seva recerca s’ha centrat des de fa anys en l’anàlisi dels sistemes de transport i la seva imbricació a diverses àrees geogràfiques, tant des d’una perspectiva conceptual com aplicada. Joana Maria Seguí Pons va fer un recorregut conceptual sobre la geografia dels transports i de les mobilitzacions «amb un itinerari ambiciós. Analitzaré el seu singular caràcter interdisciplinari, després em dedicaré a la revisió de les mobilitats des d’una perspectiva d’avantguarda, per continuar amb una anàlisi de l’estat de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) en la investigació geogràfica en matèria de transports i mobilitat.»

En el seu discurs, Seguí va emfatitzar el fet que «la geografia dels transports va ser una temàtica més aviat marginal en la geografia gairebé fins als anys setanta. Des de llavors fins avui la disciplina ha estat molt prolífica en recerca i publicacions, però, així i tot, se’n qüestiona la coneixença i el reconeixement en el conjunt de la geografia i també la relació que manté amb altres disciplines científiques». Seguí va tancar el discurs esmentant els darrers referents publicats en geografia dels transports.

Després del discurs de Joana Maria Seguí li va donar resposta Joan Nogué i Font, membre numerari de la SFCS.

Andreu Domingo pronuncia el seu discurs de recepció com a membre numerari de l’IEC

El 21 de novembre de 2019 va tenir lloc a la Sala Prat de la Riba el discurs de presentació d’Andreu Domingo i Valls com a membre numerari de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). El discurs es titulava L’hivern demogràfic ja és aquí… Demografia, postveritat i postdemocràcia.

Andreu Domingo va començar el discurs analitzant la demografia i va afirmar: «Un cop rere l’altre, el demògraf ha d’enfrontar-se a la frustrant tasca de desmentir tòpics sobre l’evolució de la població difosos acríticament pels mitjans de comunicació, estereotips àmpliament compartits pel comú de la gent. Es tracta de la repetició de prejudicis sobre les conseqüències negatives de l’allargament de l’esperança de vida i l’envelliment de l’estructura per edats de la població, al voltant del nefast impacte de la davallada de la fecunditat i l’extinció de comunitats senceres; de la divulgació de clixés entorn de les migracions i la fragmentació de la cohesió social i la inevitable substitució d’una població per una altra, diferenciades etnoculturalment, o de la difusió d’interpretacions, tan dogmàtiques com errònies, sobre indicadors demogràfics, el més conegut dels quals és l’índex sintètic de fecunditat, pres com l’alarmant i incontestable llindar de la reproducció de les generacions, el famós 2,1 fills per dona.»

Domingo va afegir que «la construcció de la demografia a manera de risc global o de catàstrofe ha comportat no poques vegades la distorsió i la selecció interessada dels fets —sobretot en el pronòstic—, la trivialització de la veritat i l’ampliació de l’acceptació de les falsedats a condició que reforcin una determinada visió del món, que es pot categoritzar dins dels usos deformadors d’això que coneixem com a “postveritat”».

Després del discurs d’Andreu Domingo, li va donar resposta Anna Maria Cabré i Pla, membre emèrita de la nostra Secció.