Publicacions

Les mutacions socials de la COVID-19 : Informe de l’Institut d’Estudis Catalans / Elaborat per la Secció de Filosofia i Ciències Socials ; a cura d’Andreu Domingo i Mercè Barceló

 

Les mutacions socials de la COVID-19

Data d’edició: 2022
Descripció física: 210 p. : gràf. ; 24 cm
Entitats: Institut d’Estudis Catalans. Secció de Filosofia i Ciències Socials
ISBN: 978-84-9965-666-3
Col·lecció: Informes de l’Institut ; 7
Editorial: IEC

El llibre que us presentem és el resultat final del projecte de recerca titulat Impacte social de la covid-19: una mirada multidisciplinària, coordinat per Andreu Domingo i Valls i Mercè Barceló i Serramalera, elaborat en el si de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’Institut d’Estudis Catalans, i patrocinat per aquesta institució. El primer resultat del projecte fou l’informe Impacte social de la covid-19. Una mirada multidisciplinària (Barcelona: SFCS, IEC https://covid-19.iec.cat/). Ara, complementàriament, en volem oferir una versió de caràcter divulgatiu, més breu, per tal de poder arribar a tot tipus de lector. Es mantenen, però, les dues notes que revaloritzen aquesta obra col·lectiva: la mirada multidisciplinària sobre un mateix objecte, i el prendre com a punt de referència els territoris de parla catalana.

El periodisme català contemporani: diaris, partits polítics i llengües, 1875-1939. Autor: Jaume Guillamet Lloveras

 

El periodisme català contemporani : diaris, partits polítics i llengües, 1875-1939

Autor: Guillamet, Jaume
Data d’edició: 2022
Descripció física: 423 p. ; 24 cm
Entitats: Institut d’Estudis Catalans. Secció de Filosofia i Ciències Socials
ISBN: 978-84-9965-652-6
Col·lecció: Treballs de la Secció de Filosofia i Ciències Socials ; 53
Editorial: IEC

Resum

El periodisme català contemporani. Diaris, partits polítics i llengües, 1875-1939 estudia el sorgiment del periodisme industrial a Catalunya des del final del Sexenni Democràtic fins a la Guerra Civil. Malgrat la inestabilitat política espanyola i el recurs permanent a les suspensions de garanties i la censura, la força de la premsa com a fenomen social i econòmic produeix un creixement exponencial de la publicació de periòdics, amb un pluralisme ascendent, l’expansió de l’ús de la llengua catalana i la formació d’una cultura professional. En una seixantena d’anys es produeix un salt molt fort, ja que de quatre diaris a Barcelona i vuit a altres ciutats es passa a dos-cents nou i cent vuitanta-vuit, respectivament, i d’un tiratge conjunt estimat de 70.000 a 872.000 exemplars. El resultat és un sistema periodístic català autosuficient, basat en uns diaris de negoci en castellà que dominen el mercat i un conjunt de diaris polítics d’una gran pluralitat, entre els quals la llengua catalana va guanyant espai amb l’auge del catalanisme polític i dels nous corrents culturals.