El dimarts 26 de gener va tenir lloc la penúltima xerrada del cicle Els efectes de la pandèmia. Perspectives multidisciplinàries, organitzat per la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). La sessió va ser a càrrec de Carles Feixa, catedràtic d’antropologia social de la Universitat Pompeu Fabra i coordinador de la Xarxa sobre Joventut i Societat, i es titulava «Una generació viral? La joventut davant la pandèmia».
Feixa va definir la COVID-19 com una sindèmia, ja que considera la malaltia també com una «col·lisió social». El ponent va plantejar una hipòtesi segons la qual els joves poden ser un dels grups més afectats pel coronavirus: «Encara que la malaltia no els afecti tant, els pot passar factura des d’un punt de vista social».
Històricament, l’esdeveniment generacional que marcava l’emergència de les noves generacions eren les guerres, les revolucions, els moviments socials i les catàstrofes naturals. Ara, però, sembla que també s’hi poden afegir les epidèmies: «La pandèmia pot ser un esdeveniment generacional perquè afecta directament els protagonistes i marca la resta de la vida».
Segons el ponent, el terme generació viral té quatre maneres d’expressar-se: l’experiència generacional, que seria el confinament; la consciència generacional, que s’ha expressat a través de la cibercultura; l’emblema generacional, que és la mascareta, i l’estigma generacional, que seria el botellón: «S’ha pres com si tots els joves practiquessin el botellón i com si aquesta fos la causa més contagiosa».
Durant el temps de confinament, els joves tenien dues «mascaretes» amb què els més adults no estaven familiaritzats: la cultura de l’habitació i la cibercultura. No obstant això, quan va començar el desconfinament, la joventut tenia una necessitat de proximitat social: «La majoria de joves no va participar en festes il·legals, però tenien la necessitat de fugir dels espais familiars i interactuar amb els seus grups socials». De fet, el mateix president de la Generalitat de Catalunya, Quim Torra, va assegurar l’estiu passat que hi havia «un problema amb la relació dels joves amb les prevencions» contra la COVID-19. És per això que Feixa va sentenciar que «durant el reconfinament els joves van ser considerats caps de turc».
Finalment, el ponent es va preguntar què pot passar amb la joventut després de la pandèmia. Va mencionar la precarització laboral, la desprotecció social, l’increment de les cultures col·laboratives i les desigualtats entre els joves. També es va qüestionar si hi hauria un conflicte entre generacions o una aliança: «Hem de ser conscients que si no apostem per la joventut, anem cap a l’autodestrucció». Segons Feixa, en aquest nou contracte social, el jovent podria aportar cures, innovació, digitalització i internacionalització, mentre que hauria de rebre més protecció social i li caldria una transformació del mercat laboral cap a ocupacions de més qualitat.
Podeu veure de nou la ponència en el canal de YouTube de l’Institut clicant aquí o aquí:
Secció de Filosofia i Ciències Socials
El dimarts 26 de gener va tenir lloc la penúltima xerrada del cicle Els efectes de la pandèmia. Perspectives multidisciplinàries, organitzat per la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). La sessió va ser a càrrec de Carles Feixa, catedràtic d’antropologia social de la Universitat Pompeu Fabra i coordinador de la Xarxa sobre Joventut i Societat, i es titulava «Una generació viral? La joventut davant la pandèmia».
Feixa va definir la COVID-19 com una sindèmia, ja que considera la malaltia també com una «col·lisió social». El ponent va plantejar una hipòtesi segons la qual els joves poden ser un dels grups més afectats pel coronavirus: «Encara que la malaltia no els afecti tant, els pot passar factura des d’un punt de vista social».
Històricament, l’esdeveniment generacional que marcava l’emergència de les noves generacions eren les guerres, les revolucions, els moviments socials i les catàstrofes naturals. Ara, però, sembla que també s’hi poden afegir les epidèmies: «La pandèmia pot ser un esdeveniment generacional perquè afecta directament els protagonistes i marca la resta de la vida».
Segons el ponent, el terme generació viral té quatre maneres d’expressar-se: l’experiència generacional, que seria el confinament; la consciència generacional, que s’ha expressat a través de la cibercultura; l’emblema generacional, que és la mascareta, i l’estigma generacional, que seria el botellón: «S’ha pres com si tots els joves practiquessin el botellón i com si aquesta fos la causa més contagiosa».
Durant el temps de confinament, els joves tenien dues «mascaretes» amb què els més adults no estaven familiaritzats: la cultura de l’habitació i la cibercultura. No obstant això, quan va començar el desconfinament, la joventut tenia una necessitat de proximitat social: «La majoria de joves no va participar en festes il·legals, però tenien la necessitat de fugir dels espais familiars i interactuar amb els seus grups socials». De fet, el mateix president de la Generalitat de Catalunya, Quim Torra, va assegurar l’estiu passat que hi havia «un problema amb la relació dels joves amb les prevencions» contra la COVID-19. És per això que Feixa va sentenciar que «durant el reconfinament els joves van ser considerats caps de turc».
Finalment, el ponent es va preguntar què pot passar amb la joventut després de la pandèmia. Va mencionar la precarització laboral, la desprotecció social, l’increment de les cultures col·laboratives i les desigualtats entre els joves. També es va qüestionar si hi hauria un conflicte entre generacions o una aliança: «Hem de ser conscients que si no apostem per la joventut, anem cap a l’autodestrucció». Segons Feixa, en aquest nou contracte social, el jovent podria aportar cures, innovació, digitalització i internacionalització, mentre que hauria de rebre més protecció social i li caldria una transformació del mercat laboral cap a ocupacions de més qualitat.
Podeu veure de nou la ponència en el canal de YouTube de l’Institut clicant aquí o aquí: