L’Institut d’Estudis Catalans acullí l’acte de cloenda de la commemoració dels cinc-cents anys de la Reforma protestant
El marc del canvi econòmic, social, religiós i cultural que vivim actualment mostra un cert paral·lelisme amb el marc renaixentista en què s’inicià la Reforma protestant
El 27 de febrer tingué lloc a l’Institut d’Estudis Catalans la darrera sessió de la commemoració dels cinc-cents anys de la Reforma protestant, organitzada per la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’Institut d’Estudis Catalans, l’Arquebisbat de Barcelona i l’Església evangèlica alemanya.
L’acte s’estructurà en dues ponències de mitja hora cadascuna, seguides d’un col·loqui entre els assistents: «La dimensió cultural de la Reforma», a càrrec de Pere Lluís Font, membre de l’IEC i professor de filosofia de la Universitat Autònoma de Barcelona, i «La legitimació luterana del poder», a càrrec de Salvador Giner, membre de l’IEC i professor de sociologia de la Universitat de Barcelona.
Anteriorment es van dur a terme diverses ponències de temàtiques significatives, com «El cristianisme segons Martí Luther», a càrrec d’Elfride Teresa Bergreich, bisbessa de l’Església evangèlica alemanya; «L’espiritualitat luterana», a càrrec d’Hèctor Vall, rector de l’Institut Ponticifi Oriental de Roma; «El significat del matrimoni de Martí Luther», a càrrec de Susanne Stork pastora de l’Església evangèlica alemanya; «Martí Luther catòlic i les seves 95 tesis», a càrrec de Jaume González-Agàpito, delegat d’Ecumenisme i Relacions Interreligioses de l’Arquebisbat de Barcelona; «Quin sentit té avui la Reforma de Martí Luther», a càrrec de Margot Kässmann, bisbessa de l’Església luterana, i «La valoració catòlica, en el segle xxi, de la Reforma de Martí Luther», a càrrec de Juan Fernando Usma Gómez, cap de l’Oficina del Consell Pontifici per a la Promoció de la Unitat dels Cristians.
La Reforma protestant
Tal com destaquen els organitzadors dels actes de commemoració, avui catòlics, protestants, agnòstics i ateus poden celebrar plegats els cinc segles de l’inici de la Reforma protestant i la transcendència que va tenir en la conformació de la societat i la cultura occidental. Un camí complex i difícil en el decurs de la història ha comportat moltes convergències entre catòlics i protestants amb la voluntat de cercar l’autenticitat del missatge cristià.
La Reforma aportà novetats en el camp del pensament i uns canvis profunds de models socials, polítics i econòmics que són a la base de la nostra societat actual. També obrí el procés de secularització que conduí a la dessacralització del món, la qual facilità l’expansió del saber especulatiu de la ciència i contribuí a la formació de l’estat modern.
Secció de Filosofia i Ciències Socials
L’Institut d’Estudis Catalans acullí l’acte de cloenda de la commemoració dels cinc-cents anys de la Reforma protestant
El marc del canvi econòmic, social, religiós i cultural que vivim actualment mostra un cert paral·lelisme amb el marc renaixentista en què s’inicià la Reforma protestant
El 27 de febrer tingué lloc a l’Institut d’Estudis Catalans la darrera sessió de la commemoració dels cinc-cents anys de la Reforma protestant, organitzada per la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’Institut d’Estudis Catalans, l’Arquebisbat de Barcelona i l’Església evangèlica alemanya.
L’acte s’estructurà en dues ponències de mitja hora cadascuna, seguides d’un col·loqui entre els assistents: «La dimensió cultural de la Reforma», a càrrec de Pere Lluís Font, membre de l’IEC i professor de filosofia de la Universitat Autònoma de Barcelona, i «La legitimació luterana del poder», a càrrec de Salvador Giner, membre de l’IEC i professor de sociologia de la Universitat de Barcelona.
Anteriorment es van dur a terme diverses ponències de temàtiques significatives, com «El cristianisme segons Martí Luther», a càrrec d’Elfride Teresa Bergreich, bisbessa de l’Església evangèlica alemanya; «L’espiritualitat luterana», a càrrec d’Hèctor Vall, rector de l’Institut Ponticifi Oriental de Roma; «El significat del matrimoni de Martí Luther», a càrrec de Susanne Stork pastora de l’Església evangèlica alemanya; «Martí Luther catòlic i les seves 95 tesis», a càrrec de Jaume González-Agàpito, delegat d’Ecumenisme i Relacions Interreligioses de l’Arquebisbat de Barcelona; «Quin sentit té avui la Reforma de Martí Luther», a càrrec de Margot Kässmann, bisbessa de l’Església luterana, i «La valoració catòlica, en el segle xxi, de la Reforma de Martí Luther», a càrrec de Juan Fernando Usma Gómez, cap de l’Oficina del Consell Pontifici per a la Promoció de la Unitat dels Cristians.
La Reforma protestant
Tal com destaquen els organitzadors dels actes de commemoració, avui catòlics, protestants, agnòstics i ateus poden celebrar plegats els cinc segles de l’inici de la Reforma protestant i la transcendència que va tenir en la conformació de la societat i la cultura occidental. Un camí complex i difícil en el decurs de la història ha comportat moltes convergències entre catòlics i protestants amb la voluntat de cercar l’autenticitat del missatge cristià.
La Reforma aportà novetats en el camp del pensament i uns canvis profunds de models socials, polítics i econòmics que són a la base de la nostra societat actual. També obrí el procés de secularització que conduí a la dessacralització del món, la qual facilità l’expansió del saber especulatiu de la ciència i contribuí a la formació de l’estat modern.